La columna

Barcelona envoltada en flames, una diputada al parlament apunt de tirar-se nua des de l’Hotel Ars, l’assassinat del director del Diari Nova Gaseta de Barcelona, un periodista paranoic víctima de moobing amb complexe de culpabilitat, el fill del qual té el poder de canviar la història, una secta molt oberta, un assassí massa vell, un amic amb el que no fan falta enemics i, més enllà encara, l’entorn de la Barcelona post-olímpica i un panorama de corrupció sense precedents.

Estem davant la primera i elegant novel·la de Joan Balart, La columna (el foc), un recorregut trasbalsat per l'àrea metropolitana de la Barcelona pre i postolímpica amb inserits històrics i ficticis, que té la seva principal basa en una barreja de trames ajustada i eficaç i una gran diversitat de personatges.

La vida quotidiana d’un diari de Barcelona, amaga secrets perversos, xantatge sexual, moobing, mentides i misteris paranormals, que afloren quant el director del Diari Nova Gaseta és assassinat, alliberant una realitat gairebé terrorífica. És un retaule de personatges (una galeria de monstres en realitat), amb passions estranyes, perversions inconfessables, i poders paranormals capaços de provocar cataclismes.

La columna (el foc) mostra, un món aparentment normal, i alhora retorçat, que no és més que la punta de l’iceberg. És el retrat d'un univers d’especulació i extorsió, implacable i sense escrúpols, un trencaclosques de trames aparentment inconnexes i que, en ocasions pot donar la sensació de que estem llegint diverses novel·les alhora, amb registres literaris tant diferents com la comèdia, la pornografia, el thriller i la novel·la negra. Una Barcelona ple de monstres que ostenten el poder amb la pretensió que també controlen les conseqüències. Un món obsessionat per treure profit a qualsevol preu, pagant un altre. Aquesta és potser la paràbola última i agredolça que fa d'aquest relat de Joan Balart una de bona opera prima.

Add comment


Security code
Refresh